D.O Rueda
Preu: 8€ aprox
Varietal: Verdejo
Quan estàs mirant els vins blancs a la teva viniteca favorita, de sobte arribes a una ampolla amb una etiqueta groga amb un gos dibuixat, i el nom et fa gràcia “Perro Verde”. En aquest punt ja et sorprèn. Agafes l'ampolla, mires l' etiqueta i veus que és un varietal de “Verdejo” de la DO de Rueda.
Quan fiques amb copa aquest vi, es d’un groc pàl•lid. Quan aproximes la copa, comences a sentir aromes com si estiguessis en un hort fruital. Sentiràs l’aroma cítric del llimoner, el de la poma àcida, també algun presseguer i fins i tot en un racó una mica amagada l’aroma de alguna pinya.
Un cop en boca, la fruita fresca deixa anar tot el seu gust, trobes sobretot l’acidesa. Et deixa un gust fresc, glicèric, agradable. Un vi que marida perfectament amb una fideuà, una sarsuela, una caldereta, musclos de roca al vapor i fins i tot amb unes bones espardenyes. Encara que potser és un vi que va millor amb peix, queda molt bé també amb un bon foie o un bon micuit. Et podries ,fins i tot, aventurar-te a provar-lo amb un formatge “Aceitao” o potser un “recuit de fonteta”.
Un gran vi, sobretot per un sopar, si pot ser al costat del mar i amb el so de les ones. I si no potser, terra endins amb un fons musical de “Jamie Cullum” amb el seu últim àlbum “Devil May Care”, o el de “Michael Bublé” amb “Crazy Love”.
Quan fiques amb copa aquest vi, es d’un groc pàl•lid. Quan aproximes la copa, comences a sentir aromes com si estiguessis en un hort fruital. Sentiràs l’aroma cítric del llimoner, el de la poma àcida, també algun presseguer i fins i tot en un racó una mica amagada l’aroma de alguna pinya.
Un cop en boca, la fruita fresca deixa anar tot el seu gust, trobes sobretot l’acidesa. Et deixa un gust fresc, glicèric, agradable. Un vi que marida perfectament amb una fideuà, una sarsuela, una caldereta, musclos de roca al vapor i fins i tot amb unes bones espardenyes. Encara que potser és un vi que va millor amb peix, queda molt bé també amb un bon foie o un bon micuit. Et podries ,fins i tot, aventurar-te a provar-lo amb un formatge “Aceitao” o potser un “recuit de fonteta”.
Un gran vi, sobretot per un sopar, si pot ser al costat del mar i amb el so de les ones. I si no potser, terra endins amb un fons musical de “Jamie Cullum” amb el seu últim àlbum “Devil May Care”, o el de “Michael Bublé” amb “Crazy Love”.
Penso que els blancs de Rueda estan sobrevalorats. Ara estan molt de moda i queda molt snob demanar-ne, però no he trobat cap que m'acabi d'agradar. Massa afruitats. Per mi el vi blanc ha de ser sec.
ResponEliminaPenso que aquest et pot agradar, doncs ens menys afruitat que molts Rueda. De totes maneres, aquesta setmana comentaré un vi blanc que segurament et pugui agradar, no només pel nom. Es un Penedés que es diu "Principia Mathematica", hem penso que pot estar molt bo. Ja ho diré.
ResponElimina